AUTORETRAT AL·LEGÒRIC. LA CAPSA DELS TRESORS

L’exercici consisteix en autoretratar-te mitjançant un capsa. La capsa pot ser gran o petita, pot ser reciclada o construïda especialment per a l'ocasió, l’aspecte per fora i per dins ha d’estar relacionat amb la personalitat de cadascú (color, textura, contingut de la capsa, etc.). 

 Capses de Lucas Samaras (artista grec, nascut l’any 1936), un dels nostres referents.

Mostra d'exercicis realitzats per l'alumnat de segon curs del Grau d'Educació Primària. Curs 2013/2014:

Alba: "Els objectius principals d'aquesta activitat, portada a l'aula, penso que són la fonamentació de la reflexió personal, de la imaginació i creativitat, creant l'autoimatge sobre com es veu un mateix i com et poden veure els altres des de fora. De totes les activitats que he fet a plàstica, aquesta és la que m'ha agradat més, ja que m'ha fet reflexionar com cap altre."

Carolina:

Carolina: "(...) El colors del folre de fora són fúcsia i negre, és la combinació de colors que m'agrada molt i, a més són els colors corporatius de la penya d'amics del poble, on he passat molts moments bons. Els ulls de la tapa representa l'observació de tu i jo, és a dir, la persona que vol obrir la caixa, o jo, que penso el que veurà la gent.

Obrint la caixa, darrere la tapa, hi ha un mapa: soc el que m'han fet sentir les experiències arreu del món. Cada viatge que he fet m'ha ensenyat una cosa diferent i m'ha fet obrir els ulls. Dono gràcies que els meus pares tenen aquest esperit de visitar tot l'entorn que els envolta.

Seguidament, trobes una caixa plena de papers i confetis. La curiositat que em caracteritza fa que sempre busqui i busqui fins trobar el perquè, la justificació de les coses. Remenant els papers, trobem unes cartolines amb unes fotos. Cada foto significa el que soc i, sense això, segurament seria d'una altra manera, cada persona, objecte o afició m'ha fet créixer i estic molt satisfeta.

Al fons d'aquesta capsa trobem el meu interior més profund. Una nena que sempre esta remenant, si li deixen, tot el que pot, fins aconseguir... el què? encara no ho sé... però SEMPRE CAMINANT, SEMPRE OBRINT PAS!".

Hèctor:

Hèctor: "La part exterior de la capsa l’he deixada intacta, és una capsa de fusta antiga amb uns colors molt foscos, de manera que vull representar com em veuen per fora abans de coneixem, com a una persona molt seria. A l’interior he dipositat objectes que tenen un cert valor per a mi i em representen de manera clara. El primer objecte que he decidit introduir és la pel·lícula titulada “Los amos de Dogtown”, una de les meves pel·lícules preferides. (...) Crec que em representa pel tema de l’skate i el surf, ja que vaig estar practicant skate durant molts anys i avui en dia continuo practicant surf, per la qual cosa també he posat dins la caixa un tros de cera per la taula de surf. Un altre objecte sobre cinema que crec que em representa bastant és l’anell de la trilogia del “Senyor dels anells”, ja que són de les meves pel·lícules preferides i m’agrada tot el que està relacionat amb aquest món i les coses “friquis”. Per representar la meva passió pels videojocs, he decidit ficar a la caixa la meva targeta de soci de la botiga “Game” de videojocs. Seguidament ens trobem amb una targeta d’una amiga que es dedica a fer tatuatges. He pensat que també m’identifica, ja que m’agrada molt el món del tatuatge. També he decidit ficar una figura de la sèrie “Futurama”, ja que aquesta seria, juntament amb els “Simpsons”, són les que més m’han fet riure des de sempre. Finalment, he introduït els auriculars. Els he triat perquè opino que tot amb música és millor."

Maria:

Maria: "Si m’hagués de descriure mitjançant una capsa, com ho faria? (...) És clar! Un estoig d’ous. És la capsa ideal per representar-me, principalment per dos motius: en primer lloc, és la meva manera de mostrar que he crescut envoltada de natura, en la granja de gallines ponedores que sempre ha sigut de la família. En segon lloc, perquè és una forma d’incloure al meu treball el record d’aquelles persones que van construir la granja, la van tirar endavant i la van fer nostra fins l’últim dia de la seva vida. Aquelles persones gràcies a les quals sóc com sóc. Aquelles persones que formen part de la meva vida i ara ja no són al meu costat: el meu avi, la meva àvia i el meu pare. 

És una capsa senzilla, quotidiana, sense ornamentació, com jo. És una capsa fàcil d’obrir per mostrar el què conté, sense secrets, com jo. És una capsa amb departaments per posar els ous, organitzada i en certa manera que vol tenir el control de les coses, com jo. Però amb això no n’hi ha prou. D’alguna manera he de reflectir els adjectius que em descriuen. A la superfície externa de la capsa, dibuixo línies rectes de colors que es creuen entre sí. Línies que representen el dinamisme i el meu neguit i les ganes de fer coses. Línies rectes que representen el camí que segueixo, un camí amb decisió. Línies rectes de colors, que representen la vitalitat i el optimisme que crec que desprenc. Línies rectes de colors que es creuen entre sí, que representen la incertesa en les decisions entre dos camins, que mai són fàcils per mi. Aquest és un dels meus punts febles. 

Tinc molt clar que la capsa ha d’anar plena de coses. (...) Si la capsa té sis departaments, cal que pensi en sis objectes. Tres objectes de les meves arrels i tres objectes de les meves aficions. Les meves arrels: la meva terra, Catalunya, representada per una carta d’una baralla i que conté la senyera per una banda i les tradicions catalanes per l’altra; el meu entorn, rural, representat pel brot de romaní; i el meu poble, Riudoms, representat per les avellanes. Les meves aficions: els esports, els de raqueta i el futbol en particular, representat per un xiulet en forma de pilota; el teatre, representat per un nas vermell de pallasso, que alhora també s’escau amb l’adjectiu “divertida” que m’han posat i amb el món infantil, el qual m’encanta; i finalment, el foulard verd de l’Esplai del Casal Riudomenc, símbol d’identitat d’un bon monitor en qualsevol centre d’esplai, tasca que m’ha omplert només de experiències positives durant els últims dotze anys i que, sens dubte, és la principal responsable de les prudents virtuts que pugui tenir com a persona actualment. 

I, finalment, no hi pot faltar una marca del lloc on he après a ser una persona raonable, coherent i lògica: els estudis de la llicenciatura en física, els quals vaig acabar l’any 2008, i la física mèdica, tema al qual em dedico actualment en el meu doctorat. Per això, decideixo escriure un recull de fórmules de física a la part interior de la tapa de la capsa. Sense aquests estudis, ara no estaria cursant el Grau en Educació Primària amb tan convenciment, i encara molt menys, de forma tan crítica. I com que no se’m acudeix la manera d’incloure la meva passió per l’escriptura i els contes dins la capsa, i si no ho fes estaria obviant una part de mi prou representativa, decideixo escriure aquest autoretrat tal com ho he intentat, amb un cert caire literari". 

Alberto:

Alberto: "(...) Dins la caixa trobem diferents objectes que formen part del meu dia a dia. Podem veure que el fons de la capsa està ple de cartes de pòquer i és que sóc un apassionat d’aquest joc, a més a més dels jocs de taula, i és que acostumem a jugar després de tots els dinars i sopars familiars, que no són pocs.

Trobem també un xiulet, ja que faig d’entrenador de nois i noies de futbol sala en una escola de Tarragona. Al costat del xiulet, podem veure una imatge del meu equip de nens de futbol sala que porto.

(...) Podem veure un rellotge trencat i mirant cap a terra, vull donar a entendre que encara que m’agraden que totes les coses estiguin al seu lloc, no m’agrada programar res. M’agrada viure el dia a dia i gaudir del que està passant, ja que mai sabem el que pot passar demà.

He posat una petita capsa amb el número 1, i és que ha sigut el número que he portat a l’esquena jugant a futbol gairebé sempre des dels 5 anys.

Per últim, he volgut posar una carta de la baralla espanyola, he posat el rei d’or i és que em sento com un rei, en el sentit de que em sento un afortunat de poder viure aquesta vida i poder compartir-la amb la gent que verdaderament estimo".

Paula:

Paula: "Per començar, he escollit una capsa amb nansa, la qual simbolitza la meva facilitat per anar aquí i allà sense cap tipus de mandra. La maleta és una de les coses que sempre porto damunt, ja que la vida universitària m’ha fet moure’m més.   

             

El color que escollit per decorar la capsa és el roig,  ja que aquesta tonalitat transmet una personalitat extravertida, que viu cap a fora, amb temperament vital, que es deixa portar per l'impuls, més que per la reflexió.    

Una altra de les coses que crec que especialment em caracteritzen són la ploma i el petard, una cosa lligada amb l’altra. Pel que fa al petard, estaria relacionat amb la meva facilitat per “explotar, encendre’m, animar-me”... en general, per l'espontaneïtat. Pel que fa la ploma, indicaria la NECESSITAT DE SER LLIURE que sempre m’acompanya. De no haver de donar explicacions i valer-me per mi mateixa.      

         

Pel que fa les entrades, la polsera, el bitllet de tren, el forfait d’ snowboard... És tot allò que m’apassiona fer. També, té relació directa amb la mania que tinc de guardar sempre algun detall d’allò que he viscut i que, en mirar-ho, em faci recordar l’encant d’aquell moment.   

Les ulleres de sol les he posat perquè són un objecte que sempre porto damunt i crec que em representa bastant. Els colors, com no, per donar un toc d’originalitat i un cop d’ull positivista. Per últim, he posat la base de la capsa amb paper de vidre, que significaria que sempre “poleixo o elimino” aquella cosa que és negativa. Acabo amb les situacions incòmodes.

El primer que veus al obrir la meva caixa és un mirall. Simbolitzaria dues coses: per una part, seria mostrar realment com sóc, que les altres persones m’acceptin amb les virtuts i els defectes. L’altre motiu seria la importància que li dono a la manera com em veuen, és a dir, a intentar donar sempre una bona impressió i que es sentin a gust al meu costat".

Eva:

Eva: "Sóc una persona molt reservada i que es guarda molt les coses per a si mateixa, això ho he simbolitzat dins de la caixa amb un diari secret. La polsera del mussol té un doble significat: primer, les persones que me’l van regalar són una peça clau en la meva vida, i m’han marcat molt encara que estan lluny i, el segon, és un amulet dedicat als estudiants i a donar bona sort sobretot en el terreny econòmic.

Els guants volen dir que sóc una persona molt fredolica i, a la vegada, perquè em costa molt mostrar els sentiments en les diferents situacions de la vida i, amb les persones que tinc al costat, puc semblar molt freda. El cotxet representa la meva infantesa, la qual em va donar les pautes més importants per poder créixer com a persona i, a la vegada, és una de les etapes més boniques. L’osset simbolitza l’amor a les persones importants en la meva vida i que sóc una persona que agafo afecte a una altra fàcilment. I, per últim, la samarreta que hi ha al fons de la caixa simbolitza una altra manera de ser, de viure, llibertat, unes amistats de fa molts anys, records..."

Ariadna:

Ariadna: "A la part exterior, la capsa està dividida en dues parts: una és blanca i hi ha una foto de la meitat de la meva cara rient, mentre que l'altra és negra i hi ha l'altra meitat de la cara plorant. Representa els dos extrems meus, o bé estic a un o bé a l'altre; diuen que no tinc un terme mig, que sóc bipolar i puc enfadar-me en un tres i no res, però que, de cop i volta, als 3 minuts ja torno a riure com una boja. 

El núvol que hi ha a la part esquerra representa una de les característiques que més m'identifica, la negativitat. Diuen que sempre ho veig tot negre i que m'ofego en un got d'aigua. Simplement però, crec que en aquesta vida o neixes estrella o neixes estrellat i, en el meu cas, la fortuna no sol estar a favor meu. 

A la banda dreta es veu una escala; representa la meva capacitat de superació, una de les virtuts que més els hi agrada a les meves amigues. No em conformo mai en res, sempre vull més del que tinc. Si trec un 7 al examen, li busco tres peus al gat i em menjo el cap pensant en el que podia haver tret si hagués estudiat més, enlloc de conformar-me amb el que m'ha quedat. També representen els esgraons que ja he pujat i superat en aquesta vida, així com els que he de pujar encara.

(...)  Dins la capsa he posat les meves primeres sabates, perquè representen la innocència que em caracteritza des d'aquell dia 21 d'Abril que vaig nèixer. (...) Tinc a dins de mi un sac ple de paraules que mai he arribat a dir; per això he posat aquest pot de vidre, ja que reflexa tot el que callo. Em costa expressar-me, per por al que puguin pensar de mi, per por a equivocar-me, per por a dir alguna cosa malament, molestar o incomodar... però això no vol dir que no m'interessi per les coses o persones; al contrari, sóc com una detectiu, com a observadora i controladora no em guanya ningú. Per això he posat a dins de la meva capsa el mirall perquè m'agrada controlar-ho i observar-ho tot. 

(...) Ara bé, la peça clau del meu trencaclosques anomenat vida és la meva família i els meus amics. Ells, més que ningú, m'han vist capaç de tot mentre que jo ho veia a tres anys llum. A ells, els represento a través dels meus amulets de la sort, que també estan dintre la capsa: la moneda que em va portar la meva mare d'un viatge que va fer a Costa Rica i l'elefant que em va donar una de les meves amigues. Són objectes que m'han acompanyat en molts esdeveniments significants de la meva vida i tenen un valor sentimental molt gran". 

Jordi:

Jordi: "El primer que es pot veure és una capsa de cartró senzilla i tancada amb un llaç de roba. El llaç es pot desfer amb facilitat, ja que no poso inconvenients en donar-me a conèixer (...) La capsa per fora té unes fotografies per definir com em veuen els altres (...)  A l’interior de la capsa he representat la meva vida a l’actualitat amb les coses que m’agraden i l’estil de vida que tinc.

Es pot observar que la caixa està dividida en el dia i la nit. La imatge de la nit amb l’espiga representa l’ofici de forner, en el qual treballo de nit. He volgut representar aquest ofici perquè és familiar i, gràcies a ell, mai m’ha faltat de res.

A l’altra part de la capsa està el dia. Per mi el dia és molt important, ja que a l’hivern gairebé no veig la llum del sol. Quan trobo un moment, m’agrada mirar a l’horitzó i contemplar el blau del cel, realment m’eixampla l’ànima. Així que, he guarnit aquesta part amb les coses en que més m’identifico i m’agraden.

Pel que fa les coses amb les quals m’identifico, he posat l’escut del Barça, a part que és l’equip del meu cor, l’he triat perquè a l’escut surt simbolitzada la creu de Sant Jordi, el meu nom, i la senyera de Catalunya, com a català que sóc. També he posat una fitxa d’escacs, el peó, crec que m’identifico perquè sóc una persona que no destaca per sobre dels altres. A més, considero que el peó representa a una persona treballadora i emprenedora, ja que en el joc dels escacs és la fitxa que normalment mor i es mou primer.

He posat un rellotge perquè la meva vida va a contrarellotge, ja que treballo de nit, estudio de tarda i jugo a futbol amb un equip amateur. Per aquest motiu he posat una pilota de futbol petita. Un altre objecte que haig de destacar de la capsa és el tornavís, vist que sóc una persona que m’agrada arreglar coses i manipular objectes.

Els papers de magdalenes estan perquè també faig pastisseria per vendre a la fleca on treballo. Ho  he posat en la part en que represento el dia perquè la pastisseria la faig en horari diürn".

Mireia:

Mireia: "El que hi ha a sobre la capsa són les lletres que formen el meu nom: MIREIA. Estan desordenades perquè per fora semblo una noia estranya i una mica difícil de comprendre. El cadenat que he col·locat entre les lletres és un símbol d’escut, si aconsegueixes obrir el cadenat, pots veure l’interior de la capsa. És a dir, si em coneixes una mica més, veuràs realment com sóc. (...). Si obrim la capsa, trobarem uns cors de color verd que simbolitzen que sóc una persona molt amorosa i que el meu color preferit és el verd. Dins la caixa hi podem trobar un paper amb un acudit escrit que representa l’aspecte còmic i rialler que tinc. Un dels meus hobbies és la comèdia i els monòlegs.  Soc una persona que es fixa molt amb les olor, podríem dir que és una petita obsessió que tinc. Per això he posat aquesta colònia petitona i, si olorem la capsa, ens adonarem que olora a la meva colònia diària, que és un aspecte que em defineix molt. Si seguim observant, veurem que hi ha un llaç com a símbol de noia molt observadora i també una persona detallista. També trobarem la clau que correspon al cadenat de fora la capsa. Amb això he volgut expressar que, un cop em coneixes i tens la clau d’aquell cadena,t ja canvia la teva opinió anterior i m’obro totalment a tu."

Míriam:

Míriam: "Dins de la meva caixa he posat els meus objectes que més em defineixen i parlen sobre la meva persona. En un primer lloc, he ficat una clau. Em considero una persona reservada i tancada, em costa molt exterioritzar allò que penso i només ho faig amb les persones més properes a mi. En un segon lloc, he ficat un dibuix del meu nebot. Amb això vull expressar que soc una persona familiar i sobretot que m’agrada gaudir dels més petits de la família. Realment és ell qui em treu un somriure quan les coses no van del tot bé o quan simplement estic enfadada per qualsevol motiu. En tercer lloc, he ficat una samarreta de bàsquet. Aquest objecte em defineix tal com soc: esportista. M’agrada fer esport, i sobretot bàsquet. Vaig començar als 5 anys i fins a dies d’ara encara el continuo tenint present en la meva vida. A més he extret moltes coses bones d’aquest esport: amigues, companyes i bons moments dins i fora de la pista. També he afegit una figura que em descriu físicament que em van regalar les nenes que entreno a bàsquet. En quart lloc, he ficat un “Chupa-Chups” ja que m’agraden molts els dolços i no em cansaria de menjar-ne mai. Per finalitzar, he ficat una foto d’una companya i amiga. Considero que tenir amics és important ja que són ells els que saben tot de tu i els que t’ajuden quan tens qualsevol problema i tu sol no pots fer front. Junt a aquesta fotografia he ficat alguna més com, per exemple, una representació del món ja que m’agrada viatjar i, al costat, una fotografia de Londres ja que és el meu lloc preferit."

Judit:

Judith: "La meva capsa és una capsa senzilla, però té una peculiaritat: si la mires de front, i t'interesses per ella, podràs veure, des de la transparència, el seu cor.

Té un cadenat, però la capsa està oberta; per tant, tot aquell que vulgui conèixer-me, solament necessitarà obrir la tapa i veure si li agrada el que hi ha dins.

En obrir la tapa el primer que es veu en el seu revers és un llit, ja que adoro dormir i, per tant, adoro somiar, ja sigui adormida o desperta. Sembla que estigui en un núvol perquè els meus somnis, de vegades, van més enllà de la realitat i això m'encanta.

 (...) Els “calaixos” simbolitzen el meu desig d'ordre i organització. Dins d'ells trobem les meves dues passions: l'art, amb la capseta d'eines plena, i la cuina, simbolitzada amb un motlle de galetes i paperets de cup cakes farcits de dragees que simbolitzen la meva “segons diuen” dolçor". 

Anna:

Anna: "Tan bon punt vaig veure l’activitat que havíem de realitzar se’m va encendre la bombeta. Tenia clar que la part exterior no la descriuria jo sinó que directament la faria descriure a aquelles persones que m’envolten el dia a dia i, per tant, saben perfectament com sóc. Vaig demanar que agafessin un paper i hi escriguessin quatre adjectius amb els quals em veiessin reflexada. (...) He de reconèixer que la part de representació del meu jo interior em va suposar un esforç. Tot i que tinc molt clar com sóc, i sóc conscient de les meves virtuts i també els meus defectes, no sabia ben bé com podia representar-ho. Sabia que havia d’incloure a les persones més importants de la meva vida (...) Totes i cadascuna d’aquestes persones estan representades a les fotografies de la tapa i les parets de la caixa. També hi ha una foto de quan era petita ja que per a mi, va ser una etapa meravellosa, plena de felicitat i de despreocupacions. 

Em considero una persona molt directa i propera, a la qual costa molt poc arribar-hi i, és per això, que quan destapes la caixa ja accedeixes directament a veure el que hi ha dins. L’olor de la caixa és de la meva colònia, ja que per a mi l’olor és un factor característic de cada persona. Les agulles punxant el punt roig representen la fixació que tinc per certes coses i és que quan se’m fica alguna cosa “entre cella i cella” vaig a per ella fins que l’aconsegueixo. A la caixa dels secrets és on hi guardo això precisament, secrets, i amb la clau vull representar la certesa de poder confiar amb mi i que allò que se m’explica m’ho quedo només per a mi. La tireta representa que sempre intento estar al costat dels meus sobretot en els moments difícils (...). Les agulles clavades al cor representen “males passades” que m’ha anat deixant gent al pas de la meva vida i és que, com he dit abans, costa molt poc arribar al meu interior però, una vegada hi ets a dins, has de conservar-ho perquè una cosa que sí que sóc és ressentida i, quan surts de la meva vida, és pràcticament impossible tornar-hi a entrar. La part més passional i impulsiva l’he volgut il·lustrar amb l’encenedor ja que visc les coses amb molta intensitat, de vegades amb tanta, que jo mateixa em frustro perquè alguna cosa no ha esdevingut com l’esperava. Les olives també havien de tenir cabuda en la meva representació ja que són la meva debilitat (...) El cub de Rubik és una metàfora que descriu les meves cabòries. De vegades tendeixo a veure el que m’envolta més complicat del que és i això és degut a la facilitat que tinc a l’hora de trencar-me el cap amb coses que, des de fora, potser es veuen insignificants. I com tot, sempre hi ha una solució però la qüestió és saber-la trobar. A la caixa tampoc podia faltar algun símbol del que va ser la meva afició durant onze anys, la gimnàstica rítmica. Practicant aquest esport vaig aprendre a conviure, a treballar en equip, a compartir, a perdre, etc. i on vaig fer molt bones amistats. És per això que ho volgut representar amb una medalla. 

Finalment, tampoc podia deixar d’incloure alguna part de la meva terra de la que tant me n’orgulleixo i em sento tan identificada, el Delta de l’Ebre. Crec que els “d’allà baix” som d’una altra pasta i és que de fet, quan parles amb la gent de seguida t’ho noten. Cridaners, extrovertits, festers i sobretot, autèntics. Tot això queda resumit al potet d’arròs que tant caracteritza aquestes terres". 

Fent interpretacions lliures de les caixes, abans que parlin els seus autors/es:

Més exemples sobre aquest exercici a: http://visualmestres.blogspot.com.es/2013/04/autoretrat-allegoric.html