jueves, 9 de mayo de 2013

DENÚNCIA I REIVINDICACIÓ SOCIAL

Mostra d'instal·lacions artístiques sobre diferents problemàtiques socials
 realitzades per l'alumnat de segon curs del Grau d'Educació Primària.
Curs 2012/2013


Pobresa i desnonaments:



El nostre objectiu és conscienciar a les persones que han vist la nostra instal·lació de la greu situació social que estem vivint actualmente a través de les altes xifres d'atur, desnonaments, etc. però a la vegada transmetre un missatge d'esperança i lluita. Anna Royo, Marc Vilamajor, Pere Tost, Xavi Martell, Omar Serrhini i Alba Rovira.



Violència de gènere:








La idea general de la nostra instal·lació era conscienciar a les dones sobre que la violència de gènere té una solució i que, per començar, no s'han de callar i han de trucar al 016. Gerard Viñes, Montse Fabrat, Josefina Aubà, Albert Cornet, Ignasi Mateu i Cristina Pujol.


Desigualtat de gènere:




 Alba Lozano, Marta Méndez i Laura Batiste



Crida a la solidaritat: recollida d'aliments







Helena Francisco, Sheila Santos, Ester Clavé, Elena Santos, 
Valeria Vancraenenbroeck i Ariana Navarro.



Corrupció política:




Ja que la justícia és tan permissiva a Espanya, vam decidir empresonar en gàbies als corruptes del nostre país. Anna Gil, Jordina Domènech, Tania Moreno, Glòria Llauradó i Núria Blanchart.


 Retallades:








La nostra instal·lació parla d’un tema que, malauradament, està molt present a les nostres vides: Les retallades. Per fer-la ens vam dedicar a retallar elements característics relatius a dos drets essencials de la vida d’una persona: la sanitat i l’educació.

La instal·lació es sustenta amb una pregunta retòrica que ens porta a reflexionar sobre la situació que estem vivint actualment: “Queda alguna cosa més per retallar?” Per destacar aquest eslògan vam decidir que subjectés el cartell una calavera que suposadament s'ha quedat amb els ossos degut a totes les retallades que ha patit. Paula Guijarro, Carla Domènech, Raquel Tomàs, Marta Masip, Anna Mas i Míriam Fernández.


Currículum i educació:



 
Pensant els pros i els contres del grau d'educació primària, se'ns van ocórrer  unes preguntes que vam escriure en un paper d'embalar  perquè l'alumnat de la URV pogués aportar les seves opinions escrivint-les.

- Què esperaves d'aquesta carrera?
- Currículum = professor/a exemplar?
- Sis mesos de pràctiques és suficient?
Aleshores vam creure oportú representar-ho físicament folrant una taula i una cadira (de les nostres aules) amb el gruix del currículum imprès.
Per acabar, vam col·locar una pissarra amb una pregunta que despertés la curiositat de la gent a intervenir, era: El currículum ja ens el sabem, però que fem amb els infants?
Aquest treball  ha estat una experiència diferent i molt interessant, la manera d’expressió és diferent i molt oberta, de manera que qualsevol pot expressar allò que pensa sobre el tema treballat. Amanda Gayo, Mariona Tusell, Núria Cortina, Ruth Pàmies i Adela Grandes

Els colors del cor. Instal·lació contra el racisme i la homofòbia:






Ariadna Juncosa, Míriam Torres i Laia Gil.



Prejudicis:





 


La nostra instal·lació tracta sobre el costum que tenim les persones de jutjar a la gent sense conèixer-la i adjudicar-los una etiqueta. Per fer-la, vam utilitzar diferents capses, amb la intenció de contraposar l’aparença exterior amb el contingut intern.
A les capses negres hi havia objectes agradables (materials suaus, llaminadures, etc.), mentre que les capses de colors contenien objectes que produïen sensacions més desagradables (punxes, paper de vidre, etc.). Sandra Barrero, Carla Casanova, Glòria Giménez, Laia Serra, Arantxa Rodríguez i Carla Vallespí.









L'èsser humà és capaç d'aconseguir fites inimaginables, de fer possible l'impossible, d'arribar allà on ningú ho pensava. Som una espècie que trenca els límits que ens marquen i que no es cansa de créixer sense mirar enrere i tot això ens ha portat fins avui, però, que hem fet pel camí? Quin camí hem creat per l’endemà? Ara mateix, tu que llegeixes això, formes part d'aquest camí, vulguis o no, siguis conscient o no, ets una peça més de l’engranatge que tomba el nostre camí, la teva roba i el detergent per rentar-la, les teves sabates, l’ampolla d’aigua que has fet servir per dinar, els pneumàtics del cotxe i la carretera que t’ha portat fins aquí, tot té un denominador comú, el petroli, l’or negre que les empreses energètiques es disputen, que els països desitgen fins a la mort, desobeint els crits d'ajuda que el nostre planeta i la nostra societat ens aboquen a diari. Però continues dirigint la mirada cap un altre costat sense por a dir: som els millors, l'ésser humà és capaç d'aconseguir fites inimaginables, de fer possible l'impossible... Bea Serrano, Núria Gastan, Marta Garcia, Núria Navarro i Juan Antonio Infantes.
  
Esglaons per a canviar el món

Versos d'en Martí i Pol per a la reflexió. 
Laura Vallverdú, Anabel Romero, Aída Ferré i Meritxell Cortijos