Mostra d'instal·lacions artístiques sobre diferents problemàtiques socials
realitzades per l'alumnat de segon curs del Grau d'Educació Primària.
Curs 2012/2013
Pobresa i desnonaments:
El nostre objectiu és conscienciar a les persones que han vist la nostra instal·lació de la greu situació social que estem vivint actualmente a través de les altes xifres d'atur, desnonaments, etc. però a la vegada transmetre un missatge d'esperança i lluita. Anna Royo, Marc Vilamajor, Pere Tost, Xavi Martell, Omar Serrhini i Alba Rovira.
Violència de gènere:
La idea general de la nostra instal·lació era conscienciar a les dones sobre que la violència de gènere té una solució i que, per començar, no s'han de callar i han de trucar al 016. Gerard Viñes, Montse Fabrat, Josefina Aubà, Albert Cornet, Ignasi Mateu i Cristina Pujol.
Desigualtat de gènere:
Alba Lozano, Marta Méndez i Laura Batiste
Crida a la solidaritat: recollida d'aliments
Helena Francisco, Sheila Santos, Ester Clavé, Elena Santos,
Valeria Vancraenenbroeck i Ariana Navarro.
Corrupció política:
Ja que la justícia és tan permissiva a Espanya, vam decidir empresonar en gàbies als corruptes del nostre país. Anna Gil, Jordina Domènech, Tania Moreno, Glòria Llauradó i Núria Blanchart.
Retallades:
La nostra instal·lació parla d’un tema que, malauradament, està molt present a les nostres vides: Les retallades. Per fer-la ens vam dedicar a retallar elements característics relatius a dos drets essencials de la vida d’una persona: la sanitat i l’educació.
La instal·lació es sustenta amb una pregunta retòrica que ens porta a reflexionar sobre la situació que estem vivint actualment: “Queda alguna cosa més per retallar?” Per destacar aquest eslògan vam decidir que subjectés el cartell una calavera que suposadament s'ha quedat amb els ossos degut a totes les retallades que ha patit. Paula Guijarro, Carla Domènech, Raquel Tomàs, Marta Masip, Anna Mas i Míriam Fernández.
Currículum i educació:
Pensant els
pros i els contres del grau d'educació primària, se'ns van ocórrer unes
preguntes que vam escriure en un paper d'embalar perquè l'alumnat de la
URV pogués aportar les seves opinions escrivint-les.
- Què
esperaves d'aquesta carrera?
- Currículum
= professor/a exemplar?
- Sis mesos de pràctiques és
suficient?
Aleshores vam creure oportú representar-ho
físicament folrant una taula i una cadira (de les nostres aules) amb el gruix
del currículum imprès.
Per acabar,
vam col·locar una pissarra amb una pregunta que despertés la curiositat de la gent a intervenir, era: El
currículum ja ens el sabem, però que fem amb els infants?
Aquest treball
ha estat una experiència diferent i molt interessant, la manera
d’expressió és diferent i molt oberta, de manera que qualsevol pot expressar
allò que pensa sobre el tema treballat. Amanda Gayo, Mariona Tusell, Núria Cortina, Ruth Pàmies i Adela Grandes
Els colors del cor. Instal·lació contra el racisme i la homofòbia:
Ariadna Juncosa, Míriam Torres i Laia Gil.
Prejudicis:
La
nostra instal·lació tracta sobre el costum que tenim les persones de jutjar
a la gent sense conèixer-la i adjudicar-los una etiqueta. Per fer-la, vam
utilitzar diferents capses, amb la intenció de contraposar l’aparença exterior amb el contingut intern.
A
les capses negres hi havia objectes agradables (materials suaus, llaminadures, etc.),
mentre que les capses de colors contenien objectes que produïen sensacions
més desagradables (punxes, paper de vidre, etc.). Sandra
Barrero, Carla
Casanova, Glòria
Giménez, Laia
Serra, Arantxa
Rodríguez i Carla
Vallespí.
L'èsser humà és
capaç d'aconseguir fites inimaginables, de fer possible l'impossible, d'arribar
allà on ningú ho pensava. Som una espècie que trenca els límits que ens marquen
i que no es cansa de créixer sense mirar enrere i tot això ens ha portat fins avui,
però, que hem fet pel camí? Quin camí hem creat per l’endemà? Ara mateix, tu
que llegeixes això, formes part d'aquest camí, vulguis o no, siguis conscient o
no, ets una peça més de l’engranatge que tomba el nostre camí, la teva roba i
el detergent per rentar-la, les teves sabates, l’ampolla d’aigua que has fet
servir per dinar, els pneumàtics del cotxe i la carretera que t’ha portat fins
aquí, tot té un denominador comú, el petroli, l’or negre que les empreses
energètiques es disputen, que els països desitgen fins a la mort, desobeint els
crits d'ajuda que el nostre planeta i la nostra societat ens aboquen a diari.
Però continues dirigint la mirada cap un altre costat sense por a dir: som els
millors, l'ésser humà és capaç d'aconseguir fites inimaginables, de fer
possible l'impossible... Bea Serrano, Núria Gastan, Marta Garcia, Núria Navarro
i Juan Antonio Infantes.
Esglaons per a canviar el món
Versos d'en Martí i Pol per a la reflexió.
Laura Vallverdú, Anabel Romero, Aída Ferré i Meritxell Cortijos
